Lactància materna

Setmana Mundial de la Lactància Materna!!!!

Comunidad Amish- educación

La población Amish es una organización religiosa cristiana, que se caracteriza por su estilo de vida sencilla y a la vez estricta... Hasta ahora, solo conocía a los Amish por haberlos visto en películas. Me sorprende en todos sus sentidos!! Actualmente viven en pequeñas comunidades (de 30 a 40 familias aproximadamente) y entre ellos se ayudan. Hay comunidades Amish en EEUU, en Canadá y en Pensilvania, con un total de 250.000 Amish aproximadamente. En cada granja viven todas las generaciones de la familia y cada pareja suele tener de 8 a 10 hijos, increíble, ¿no?

Como ya he dicho, dentro de la comunidad como de la familia, la solidaridad y la ayuda son primordiales. Es por ello que por ejemplo reconstruyen en un solo día un granero dañado por el fuego por cualquier desastre natural. Entre ellos se apoyan y evitan los enfrentamientos. Sus principales actividades son la agricultura, la construcción de sus casas y muebles (hombres) y el cuidado de los pequeños y la costura (mujeres). Rechazan la sociedad de consumo y la tecnología (televisores, teléfonos, cualquier aparato eléctrico en general... ) incluyendo la medicina moderna. Los Amish también se caracterizan por su vestimenta: los hombres suelen vestir de oscuro con pantalones y tirantes y un sombrero-, y las mujeres suelen ir con faldas o vestidos largos, con colores suaves, delantal y cofia donde recogen su largo cabello. Una de las cosas que más me llama la atención es la educación que reciben los niños de esta comunidad: la mayor parte de ellos abandonan la escuela a los 14 años y muchas veces la escuela se imparte dentro de la comunidad. Algunas familias se encargan también de la educación en su propio hogar.

Los niños/as aprenden alemán (lengua que se utiliza, inglés, matemáticas, salud, geografía, historia y la Biblia. Para los Amish, las habilidades domésticas y agrícolas son una parte muy importante en la educación de niño/a. Los padres consideran que la educación que sus hijos debe ser la estrictamente necesaria para ser buen campesino y un buen padre de familia. Como es una comunidad pacifica (sin enfrentamientos físicos ni verbales) no utilizan ni enseñan a los pequeños palabras que puedan herir los sentimientos del otro. Las niñas Amish juegan con muñecas sin rostro porqué en el antiguo testamiento para católicos prohibe; "No te harás escultura ni imagen alguno.....blabla bla...de la tierra" Deuteronomio 5, 8 y 9 Por esto mismo tampoco se fotografían. Es muy complicado tomar una imagen de frente a un miembro de la comunidad, huyen de las cámaras.

Cuando los adolescentes cumplen los 16 años tienen la opción de "salir al mundo exterior", es decir, salir como otro joven y ver el otro punto de vista de la vida: salir, ir de copas... A esto se le llama "Rumspringa". Esos años de experiencia son los que determina finalmente si el joven quiere quedarse para el resto de su vida en la comunidad Amish o desea salir. Los que regresan (la gran mayoría) son bautizados de adultos. Cuando son solteros han de afeitarse diariamente y una vez casados se dejan la barba. El bigote no se lo dejas porqué lo relacionan con los militares.

Desde mi punto de vista es increible como se han perdido en el tiempo y se han quedado en el siglo XVII Extraordinaria su voluntad, sus valores y su solidaridad; el que los hijos mayores cuiden de los más pequeños, el que ellos se construyan su propio hogar, el que vayan a contracorriente... También me parece fantástico vivir así en tiempo en que solo se piensa en la competitividad y en el consumismo (dond me incluyo!). Imaginaros vivir sin tener que preocuparse por pagar cuentas de luz, teléfono, el colegio de tu hijo, el nuevo Iphone.... el paro... los impuestos.... la política.... la crisis.... ¿ Creéis que es un atraso no beneficiarse de todas las ventajas y descubrimientos de la ciencia? Yo creo que ni tanto ni tampoco... Y sobre el asunto de la educación para la NO violencia... pues...me parece muy importante. TODO UN EJEMPLO A SEGUIR!!! Por otra parte, me pregunto hasta que punto se respeta dentro de sus comunidades la libertad de cada individuo y hasta dónde se ven coaccionados por una comunidad aislada... Para mí, probablemente sería perfecto sino fuera por la religión tan presente que tienen. Espero algún día tener la oportunidad de visitar alguna comunidad Amish...quién sabe...

P.D: La modernidad esta acabando con el planeta, deberíamos seguir su ejemplo para reconciliarnos con el medio ambiente y la paz!! Buen domingo!!!!!!!!!

manos a la lana

Tinc moltes ganes de començar a fer mitja, bueno más bien a aprender pq no tengo ni idea. Como anécdota relacionada cn el tema decir que un dia me explicaron que antiguamente cuando las mujeres estaban de parto (en el momento de la dilatación) las parteras hacian media. Hacer este tipo de entretenimiento ayudaba a la comadrona a estar presente en el parto desde la tranquilidad y la presencia. El moviento repetitivo hace q la mujer q sta pariendo no se sienta tan observada y ademas de ser un buen pasatiempos para la partera puede ser de gran utilidad para no segregar adrenalina, q es totalmente contraproducente para el parto. El caso es que me ha picado el gusanillo al ver la ropa tan bonita que hace mi gran compañero Xavi. Desde aquí te digo q ets un crak y q espero hacerlo tan bien como tu! El otro dia le hice una foto, la pena esq no me deja subirla dsdel mvl... qué pena pq el último jersey de bebé q ha echo es preciosooo. Bueno, Ya es hora de dormir, de descansar, de soñar, de imaginar... y es así como en la cama, descansando, imagino a mi bebé cn trapitos de lana, soñando y a punto de irme a dormir. BONA NIT!!!

Experimentació forever!!

Doncs sí, sempre estic disposada a fer experimentacions amb els nens. Només veure la cara que fan quan está tot al terra, al seu abast, tants materials, tants colors... i s'apropen i poc a poc, amb molta cura, agafan alguna coseta i comencen a pintar, a provar, a tastar, a veure que passa si llenço això aquí... és una sensació genial.

De vegades, per la falta de temps, l'estrès, o la feina... no deixem als infants que tinguin moments d'experimentació. Qui no ha donat el menjar al seu fill perquè no tens gaire temps i saps que ells començarà a jugar i s'embrutarà? Qui no li ha dit al seu fill/a que no esquitxès a la banyera? Tot això és normal perquè viviem en la societat que vivim, i perquè no sempre tenim les mateixes ganes de fer-ho; per lo tant hem d'intentar que l'infant pugui satisfer aquestes necessitats. Per exemple: si el nostre infants té la necessitat d'esquitxar amb l'aigua, i a casa no es pot (per la raó que sigui), podríem facilitar un altre espai on sí poguès esquitxar, com per exemple: al jardí amb la manguera (si fa bon temps) o anar a la piscina, o conscienciar-se de fer-ho els caps de setmana.... Sempre podem buscar alguna alternativa.

Tots els nens necessiten moments d'experimentació, "a lo grande" i sí, a casa sé que de vegades és difícil per l'espai però, s'ha de buscar alternatives: al jardí, al terrat, al parc...
Igual que hem de facilitar els espais també hem d'intentar fer-ho tot l'any.

Tot es qüestió de mentalitzar-se de que és una estona de joc, de diversió, de complicitat, d'aprenentatge... i després la recollida es fa més amena!! jajaja

Quan podem començar a fer aquest tipus d'activitats amb els nostres fills/es?

Doncs, la veritat, és que desde que neixem estem constantment experimentant. Per exemple: un recent nascut experimenta amb el pit de la mare, i a mida que va creixent podem observar com experimenten amb els seu propi cos (primer amb les mans, després els peus...). Quan el nen ja s'asseu, la panera dels tressors també ajuda a l'infant a experimentar constantment amb els objectes. I un bon exemple d'experimentació amb el menjar (per quan es comenci amb la introducció dels aliments) ens el dòna el llibre "Baby led-weaning".

A partir de l'any podem començar a fer experimentacions amb més varietat de material. Com ara:

- Amb guixos. Hi han de gruixuts i dels de tota la vida. Si el nen és encara petit, millor dels gruixuts per facilitar la psicomotricitat fina. I si tens la possibilitat de pintar directament al terra, millor (a la terrassa, al pati...)

- Amb pintura. Hi ha pintures més adients pels petits. Jo faig servir pintura de dits que s'en va més facilment de la roba i si "es mengen" una mica de pintura, no passa res... jejeje. Sobretot mireu que no sigui tòxica....

- Amb confeti. Jo sempre compro unes 2-3 boses de confeti als xinos de sota de casa i tinc un munt!! A més, el reciclem i ho podem fer servir altres cops. Això sí, si tens pensat fer aquesta activitat a casa, busca l'habitació on hi hagi menys mobles i trastos perquè tindràs confeti per setmanes!! I també, tingues a mà una mopa que facilita molt la recollida.

- Amb aigua i sabó. Compra el típic pot de fer bombolles i a poder ser, glicerina. Afegeix material que pugui ajudar a fer bombolletes: "pajitas", gots de plàstic, i altres recipients.

- Estampació. Recopila diversos objectes, a poder ser naturals (pinyes, fulles, fruits...), i estàmpals amb pintura.

- Iogurt: pinta amb iogurt sobre d'una cartolina i deixa-ho assecar. Si vols, també pots comprar colorants alimenticis i tenyir un iogurt de cada color. Será molt divertit!

- Amb plastelina

- Amb fang

- Amb sorra

- Amb pasta blanca

- Amb aigua

- Amb pa ratllat

- Amb farina

- Amb gelatina

- Llimona i taronja

- Amb paper: recopila paper de diverses textures, colors, tamany... Jo aquesta activitat la faig sempre després de Nadal i Reis (així li demano a tota la família que hem guardi el paper dels regalets).

- Amb ombres. Amb una lot i paper de celofan (del transparent) és pot aprendre molt.

- Amb gel. Bona època pot ser a l'hivern, a més, si tens la gran sort de viure a un poble on neva... doncs genial!

- Amb xocolata: quan faig aquesta activitat, sempre hi poso xocolata desfet, en tableta i en pols. Els hi deixo que pintin a sobre del paper d'embalar al terra i a les parets.

- Amb instruments. Simplement, els hi deixo intruments de tota mena al seu abast i... a fer música!!!!!

Quan penseu fer activitats d'aquest tipus, tingueu ben a prop la càmera de fotos perquè queden unes fotos per recordar!!!!!!


Bona setmana!!!!!!!!!

Familia Nohara

Bon dia!!

Coneixeu als famosos dibuixos de Shin Chan, oi?

Doncs mireu

La mare porta a la filla petita amb un mei tai.

Per cert, també dormen tots junts a la mateixa habitació però en tatamis individuals.

Per ser gran, primer has de ser petit...

Avui faig referència al títol del blog, perquè penso que primer has de ser petit, per arribar a ser GRAN.

I a mi, m'agrada fer mooooooltes coses de petits:

M'agrada seure "malament" a les cadires i al sofà...

M'agrada jugar...

M'agrada embrutar-me amb pintura...

M'agrada pintar...

M'agrada l'aigua...

i tirar-me en "bomba"

M'agrada tocar tot el que no es pot....

M'agrada disfressar-me...

M'agrada ballar...

M'agrada fer ganyotes...

M'agrada dibuixar...

M'agrada la plastilina i el fang...

M'agrada jugar a fet i amagar...

M'agrada córrer...

M'agrada agafar insectes...

M'agrada observar...

M'agrada que em facin petons i abraçades...

M'agrada cantar...

M'agrada la música...

M'agrada pujar als arbres...

M'agrada fer cabanyes...

M'agrada els tobogans...

M'agrada els aniversaris...

M'agrada la sinceritat...

M'agrada menjar gelats...

M'agrada anar amb bici...

M'agrada aprendre coses noves cada dia...

M'agrada els contes...

M'agrada els animals...

M'agrada anar de colònies...

M'agrada fer manualitats...

M'agrada estar amb la família...

M'agrada anar descalça...

M'agrada compartir...

M'agrada dir el que penso...

M'agrada les sorpreses...

M'agrada les coses colorides...

M'agrada fer puzzles....

M'agrada les películes Disney...

M'agrada estar tot el dia al carrer...

M'agrada patinar...

M'agrada fer dolços...


SEMPRE he estat una nena i ho seguiré sent!!

                                              Bon cap de setmana a tots i a totes!!!!!!!!!!

Formació Doula

 Aquí teniu la sisena formació de Mares Doules pel curs 2012-13

A mi només em queda l'últim seminari i la veritat que em fa molta pena, perquè ha estat un curs molt profitós, on he aprés moltíssim tan dels ponents com de les companyes que m'han acompanyat en aquest camí.

La formació és força completa: lactància, criança, part, maternitat, puerperi, son, pèrdua gestacional...

Un plaer escoltar als ponents: Rosa Jové, Michel Odent, Liliana Lammers, Anna Sanés, Gemma Baulíes, Ma Àngels Claramunt, Imma Sarries, Laura Nuñez.... d'ells he aprés moooooooolt i em porto molt bon record.

Qui vulgui més info sobre la formació: http://www.maresdoules.cat/

I per aquelles persones que no sapiguin que significa ser Doula....

Les Doules són dones que acompanyen a altres dones durant el seu camí a la maternitat (durant l'embaràs, el part, el postpart i la criança). La seva tasca principal és donar suport, tan a nivell físic com emocional.

Fa anys aquesta tasca es desenvolupava majoritariament de mares a filles, o entre altres mares de la mateixa família (germanes, cosines, tietes...) i del poble (amigues, veines...).

Avui en dia aquesta red de recolzament s'ha anat perdent, això té molt a veure pel fet de que la família és nuclear i molts cops la parella s'enfronta "sola" davant la maternitat. Per una altra banda, el fet de treballar fora i molt de temps fa que la parella estigui allunyada de la família i els amics.

En general, dintre d'aquesta societat la dona es presenta a la maternitat poc acompanyada i sense referents propers. Molt sovint hi ha dones que tenen com a referent revistes especialitzades, on s'ofereix una imatge idílica que no te rés a veure amb la realitat.

La Doula també pot acompanyar a la parella abans de la concepció i també pot acompanyar la pèrdua gestacional.

No fa gaire va sortir a les notícies de TV3 les "Doules a Catalunya", us paso l'enllaç perquè el video és molt visual i està molt ben explicat.

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3780490

JO JA SÓC DOULA I ESTIC MOLT FELIÇ DE SER-HO!!! Estic segura de que acompanyaré a moltes famílies en aquesta etapa tan i tan important.

Una abraçadaaaaa!!!