¿Qué está pasando?

Estos dias de fiestas he paseado (por desgracia o suerte??) por algunos centros comerciales que tengo cerca de casa y la verdad que me asombro cada vez que voy. lo que me llama la atención es la cantidad de familias que hay en ellos.
Bueno o malo?? ni bueno ni malo cada uno hace lo que quiere o lo que le gusta pero me hace reflexionar.

Yo de pequeña no había ido nunca a un centro comercial de paseo... y ya existian algunos como el maremagnum, la farga o la maquinista. Cada vez que voy a unos grandes almacenes me agovio de la gente que hay, me imagino a los niños y ya debe de ser la pera. Y cuando observo a las famílias se pasan el rato diciendo a los niños: "no toques eso", no toques lo otro, cuidado con esto, dame la mano no te pierdas...
¿Hace falta? yo creo que no. ¿No es más facil ir a un parque, a una plaza o a la montaña que no tienes que estar detras del niño constantemente?

Es cierto que en invierno no apetece salir tanto por el frío pero salir de casa para meterse en un centro comercial, no lo entiendo. Y este año la verdad que no hace nada de frío.

Aparte, mi sensación es de estar constantemenete poniendo límites y sobretoto el consumismo que existe a nuestro alrededor... Y como no, los inagotables estímulos para ellos: música muy fuerte, luces, gente... siento enfado cuando hablo del tema pero esque me preocupa que vaya a más.

Pero bueno que le haremos, como he dicho cada uno es libre de hacer lo que le plazca! Y con esto y um biszocho nos vemos a las ocho jijiji.

BON NADAL!!!

Present-Futur

Em trobo amb moltes famílies, sobretot les mares, que m'expliquen com els ha cambiat la vida després del naixement del seu primer fill/a. Està molt clar que sí que hi ha un canvi no?, ja no penses tan en tu, primer penses en el petit i les prioritats varien; a més de l'organització diària a casa... Però a quin punt arriba aquest canvi? Suposo que això pot variar segons la persona i segons la teva manera de viure... si surts molt, si marxes de viatge sovint... Jo penso que la vida cambia, però no tant com algunes famílies pensen. Simplement modifiques allò que abans feies o que tenien més temps a fer segons el moment. Tindre un fill no vol dir que hagis de deixar fer segons quines coses com molta gent pensa. L'altre dia una mare deia: "Com ens ha cambiat la vida, oi? Abans erem obseses de la feina i feiem hores i hores...i ara...." Això vol dir que prioritzaba molt més la feina que ara i que li agradaba fer-ho per davant d'altres coses. Jo sóc una persona molt i molt previsora, fins i tot arribo a pensar que faré d'aquí a anys... no sé si és beneficiós o un inconvenient, però a mí em funciona i em dona seguretat. M'agrada pensar en que faré, on estaré... vaya que me encanta soñar....jiji Fins ara m'ha funcionat i tot en allò que havia pensat ho he aconseguit, aquells petits reptes o objectius... sempre lluitan per ells. És per això que sempre he somiat que seria mare jove i gairebé tot el que faig al present és per poder gaudir de la maternitat plenament. Tinc amigues que em diuen que estic una mica boja pensant en això tan aviat però jo ho veig tot al contrari, que hi ha millor en la vida que ser mare? Veig que moltes mares estan angustiades per haber de tornar a la feina quan el bebé encara és petit, doncs jo no vull que això em passi... Jo no vull que el meu fill vagi a l'escola bressol, jo no vull que es quedi a càrrec d'altres (avis, cangurs...) és per això que intento estalviar lo màxim, pel dia de demà poder agafar excedència o qui sap... Jo no estalvio per un cotxe o per per l'entrada d'un pis... No. Jo estalvio per poder estar amb els meus fills. És cuestió de prioritats. I potser ara és un sacrifici però el dia de demà, en un FUTUR ho agrairé. També pot pasar que les coses no surtin com jo esperaba però al menys, ho hauré intentat. La feina també és important per un FUTUR i és per això que intento trobar la millor feina que el dia de demà no tingui tants problemes per conciliar la vida laboral i la familiar. :D En aquest present sóc feliç en el meu camí. De constant creixement i gaudint al màxim de tot allò que tinc, de la família i dels amics. De poder sortir i entrar... de viatjar... de hobbies, perquè sé que algún dia les meves prioritats canviaran ;) I en aquests moments estic fent obres al pis, i la veritat és que moltes coses que estic comprant les penso en... un FUTUR com ara el matalàs, la seguretat... :D jijijij BON PONT A TOTS I TOTES