Criança respectuosa

Avui he tingut alguns moments del dia on he pogut reflexionar sobre aquest tema, per això m'agradaria parlar-vos d'aquest tipus de criança.

La criança respectuosa és una forma de criança que té en compte les necessitats de l'infant en cada moment. Per garantir aquest tipus de criança és important entrendre en quin procès evolutiu (tan a nivell psicomotor, emocional, social, cognitiu...) es troba l'infant.

(Un altre dia, us pasaré els apunts que tinc de quan estudiava, sobre el desenvolupament de l'infant desde que neix fins aproximadament als sis anys)

En la etapa infantil les etapes més importants són:
- De 0 a 6 mesos: La consigna que ha de rebre el nadó és que "és valiós". El petit requereix i reclama atencions. Els infants que reben totes aquestes atencions, desenvoluparan una major autoestima i per lo tant, seran nens i adults més forts emocionalment.
Aquells nadons que no han rebut aquesta atenció, tindran un caràcter més insegur, encara que de vegades està "amagat" en forma de violència.
- Fins als 2 anys: els nens han de sentir que se'ls hi respecta en allò que fan. Però és important recalcar que no només en allò que fan, sinó també el temps que triguen en fer-ho. Per això, és important respectar el ritme de cada nen.
De vegades, he pogut observar que hi ha pares que volen forçar aquest ritme (treure el bolquer abans d'hora, obligar a menjar, utilitzant métodes traumátics perquè el nen s'adormi sol....) tot això fa sentir a l'infant que ho està fent malament, a part de que l'autoestima disminueix.
- Dels 2 als 4 anys: és la época on s'inicia la "independència", són més autònoms i moltes vegades volen fer-ho tot ells i sense ajut, i molts cops, és clar, portant la contrària, jeje.
S'ha de deixar molt  clar als infants que els comprenem, encara que de vegades no acceptem els seus actes.
Durant aquesta etapa són molt freqüents les rabietes, però  penseu que ells no ho fan per fastidiar-nos, sinó per probar coses noves i experimentar amb l'entorn.
(un altre dia em centraré amb aquest tema de les rabietes porque traen cola....!)
- Dels 4 als 6 anys: el nen ja és capaç d'expressar les seves emocions, els seu malestar... A partir d'aquí s'hauria de treballar amb l'infant desdel RESPECTE.

S'ha de tractar a cada infant com a ésser únic.

M'agradaria recalcar que la família és el principal nucli de l'infant on inicia tota la seva educació, tan a nivell emocional (on aprenem a estimar i a ser estimats, a ser consolats i a consolar, a ser escoltats i a escoltar, a ser respectat i a respectar...), com social.
L'escola seria el segon nucli dels primers anys de vida i més endavant, el grup d'iguals.


I sabeu una cosa? 
La forma en que ens han criat a nosaltres té molt a veure amb el tipus de criança que reflectim.
Si la criança que has rebut no és la que desitjes per als teus fills, és important tenir criteri en  les teves desicions i tenir clar que és lo millor per a ells. No és un camí fàcil....però algú ha dit que criar era coser y cantar???


Bona nit!!!!!

Correpasillos, saltadores...

)

Jo pensaba que la gent ja no feia servir aquestes coses... Però, per desgràcia, estic molt equivocada.

Ahir quan vaig entrar al Facebook vaig veure varies fotos: una d'elles hi havia una nena fent servir el "correpasillos" (també conegut com "taca taca" o caminador) i a l'altra fotografía apareixia un nen fent servir una cosa que crec que es diu "saltador".

Fins fa poc no sabia que poden ser contraproducents per als més petits, per això vull que tothom sapiga de què es tracta.

Els correpasillos (o com li volgueu dir) el venen com perquè el nen aprengui a caminar, però la realitat és que no està comprovat que compleixi aquesta funció.
Desventatges:
- Pot causar accidents greus. Aquest és el més preocupant. Els nens poden arribar a caure per escales, a fer-se cops greus.... Per això, com es el cas de Canadà (on entre 1990 i 2002 prop de 2.000 nens van sufrir ferides) aquest tipus de aparell està prohibit.
- Si el nen encara no està preparat per caminar per si mateix, pot arribar a arquejar les cames.
- Com que l'infant està mig assegut, no es treballa l'equilibri.
- L'infant adquireix una autonomia irreal. Poden arribar a agafar una velocitat molt forta, que no podria fer si caminès per si sol.
- El pes de l'infant, quan està assegut, recau als genitals.

Hi ha pediatres en contra de l'ús d'aquests aparells, perquè són "anti-ajudants".

El que l'infant necessita és aprendre a caminar per si sol, no necessita l'ajuda de res. Tots els nens acaben caminant.

Per l'altra el "saltador" és un aparell que es penja del marc de la porta i en nen es penja i pot tocar de puntetes al terra fent saltets.

L'inconvenient que li veig a aquesta "joguina" és que, una altra vegada, el pes recau en els genitals, i que si el nen encara no està preparat per caminar no em de forçar-lo.


En definitiva, si voleu "estimular" al vostre fill/a a caminar, deixeu-lo al terra!!!!!!!!!!
Al terra, amb lá seva panera dels tresors és feliç!!!!

Fins un altreeeeeeeee

La millor escola bressol, casa teva!!!!!!

Abans de començar estudiar educació infantil creia que lo millor per un infant era anar a l'escola bressol. És més, quan veia a nadons de 3 o 4 mesos a la llar, no em sorprenia res, era normal, era lo que tothom havia de fer... 

Avui en dia, això em sembla una bestialitat. Esgarrifós portar a nadons tan petits a l'escola...

He pogut observar que hi ha pares encantats de la vida portant als nens a l'escola perquè creuen que és lo millor, perquè "tothom" ho fa, perquè el pediatra els li ha dit que li anirà bé, perquè s'ha de relacionar amb altres nens, perquè així espavilarà, perquè així serà més independent...   ¿Estamos locos o qué?
Amb aquests pares els hi diria moltes coses: com ara, que no és lo millor pel seu fill/a, ni tampoc li anirà bé perquè ho ha dit el pediatre, tot al contrari. El nen que "espabila" a l'escola bressol és perquè no li queda una altre, és perquè l'educadora que té com a referent no pot estar per ell com està un pare o una mare amorosa. Perquè s'ha de tindre en compte que l'educadora d'aquest infant només té dues mans, per atendre a quants infants? 8, 9 , 10 , 15????
Us imagineu vosaltres amb una aula atenent a uns 13 nens d'entre un i dos anys? Si ja és difícil amb un...
Per això "espavilen" aquests nens, perquè no tenen un altre...
Creueu que l'educadora té temps a acaronar, a fer petonets i abraçades, a jugar, a parlar-li mentre li canvia el bolquer, a calmar-lo quan està neguitós, o a agafar-lo quan està plorant.... quan té 13 o 15 infants més que tenen les mateixes necessitats????????

I respecte el tema de que "així es relacionen amb altres infants", doncs sí, estic d'acord que es relacionen amb altres infants, però hi ha altres espais on també ho poden fer: espais familiars, grups de criança, grups de lactància, al parc, amb els veins, amb els cosinets,....més?

Per una altra banda, tenim els pares/mares que han de portar als seus fills a l'escola per una "necessitat". Em refereixo, a famílies que "no poden" deixar de treballar per les raons que sigui i decideixen portar-los a l'escola (la gran majoria).
Que voleu que us digui, hi ha casos i casos...
Hi ha casos on realment sí que hi ha una necessitat bàsica, però d'altres que no caldria portar-los si els pares prenèssin una mica de consciència. Què vol dir prendre una mica de consciència?
Doncs escoltar al teu fill, sapiguer què és el que necessita,.... I el que tot nen necessita és a la seva mare i al seu pare.  A partir d'aquí cada família s'ho pot montar com vulgui/pugui.
M'explico... hi ha famílies que s'agafen exedències, d'altres que canvien de feina per poder passar més hores amb els seus fills, d'altres que compaginen l'horari en parella per atendre a l'infant i no haber-lo de portar a l'escola fins que no sigui més gran, d'altres que en comptes de demanar una hipotèca per les noces demanen la hipotèca per cuidar del seu fill, d'altres que canvien la feina per poder anar a treballar amb els seus fills, d'altres que no marxen de vacances cada any i així poden agafar mitja jornada laboral....
Hi ha tantes opcions i alternatives que no acabaríem mai... També és una opció els avis i la cangur, però  el que volem és educar als nostres fills!!!!!!! I no deixar aquesta gran tasca a cap institució.

No vull fer sentir malament a aquells pares que porten el nen a l'escola bressol, però si m'agradaria que s'adonèssin de que la necessitat de portar al nen a l'escola és seva, no del nen... I qui realment té la funció de criar i educar són els pares.

Tampoc vull ara "possar a parir" a les escoles bressol. No és aquesta la meva intenció. Hi ha escoles bressol (per la meva pròpia experiència) que tenen una educadores molt professionals i que funcionen molt i molt bé, però la realitat és que les ràtios són desorbitades.
I per empitjorar-ho més encara, aquest any pujen!!! No sé a on arribarem.....

Per aquelles famílies que decideixin portan als seus fills a la llar d'infants (per la raó que sigui) ànims...

I si alguna família s'està preguntant si portar-lo o no a l'escola i volen sapiguer una mica més del tema, us recomano el llibre d'Eulàlia Torras de Beà "La mejor guardería tu casa" Criar saludablemente a un bebé



ALCANZAR LA CONCILIACIÓN TAREA DE TODOS